Fals diagnòstic de la crisi, la ineficàcia de les polítiques de dretes

  
   Quan hi som malalts rebem un tractament mèdic per poder fer front a aquesta malaltia. Aquest tractament normalment dura més o menys temps, però, resulta evident que si aquest tractament no funciona, l'expert mèdic ho retirarà i provarà amb un altre o bé es veurà obligat a replantejar-se la seva anàlisi i valoració sobre el que ens està passant. Moltes vegades, fins i tot, ens podrien dir que el tractament necessita un temps perquè sigui efectiu i notem la millora en de la nostra salut. Bé, això és cert, però passat un temps prudencial, resulta evident que si el tractament en qüestió no té els efectes desitjats, aquest ha de ser canviat.

Doncs bé, aquesta situació que acabem d'imaginar i que és tan de sentit comú, es podria extrapolar al món de la política i de l'economia. Portem ja mesos amb un govern conservador i reaccionari tant a Catalunya com, ara també, a la resta d'Espanya.

Fem el símil amb el professional mèdic, perquè el professional polític-econòmic, actualment fa una valoració de la crisi totalment esbiaixada sota la seva òptica neoliberal i ens proposa, i imposa, receptes polític-econòmiques que no estan funcionant en cap dels casos. Lluny de reduir-se, les xifres de la desocupació augmenten cada dia més. Per tant, amb aquests medicaments de la dreta, la malaltia social s'agreuja. El més preocupant és que no hi ha cap intenció de replantejar-se el diagnòstic del problema. Per tant, tot això anirà a pitjor.

CIU i PP fan tàndem i s'alineen en política econòmica, pacten i busquen suports mutus i al final, els resultats són més retallades, més malestar social, més precarietat laboral i menys estat social i del benestar.

A Catalunya, concretament, les polítiques lobbistes en matèria de sanitat són nefastes i estan destrossant un dels pilars fonamentals del sistema del benestar català.
Per altre banda, en el sistema d'educació pública, la pressió envers aquest col·lectiu és també dura i contundent. En les dues situacions, la idea és clara, el que s'intenta es concloure una agenda reformista amb dos objectius principals: reduir el dèficit públic i de pas obrir les portes a la gestió i titularitat privada.

Quant a la desocupació, repetim, la xifra d'aturades i aturats augmenta, signe de que la reforma laboral i la reforma fiscal no estan servint de res. En aquest sentit, i tornant al símil mèdic, s'han aplicat receptes per pal·liar un mal de cap quan en realitat el que ens feia mal era l'estómac. Dit d'una altra manera, han aplicat mesures que res tenen a veure amb la crisi i que de res serveixen per sortir d'aquesta.

Les polítiques neoliberals aplicades per l'executiu català i espanyol, no funcionen, responen únicament a uns interessos prefixats que només li fan el joc als poders econòmics en l'ombra. Aquells poders que a poc a poc estan robant la sobirania nacional dels països.